Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

acabar

1 1 v. tr. [LC] Portar a fi, donar fi (a una cosa començada). Acabar la tasca. Acabar els estudis. Acabar la lectura d'un llibre.
1 2 v. tr. [LC] Donar l'última mà (a una cosa). Secció de la fàbrica on acaben els televisors.
1 3 v. tr. [IT] [LC] Sotmetre (els teixits) a un conjunt d'operacions i processos que, per procediments termomecànics, varien algunes de les seves característiques.
2 1 v. tr. [LC] Arribar a l'exhauriment (d'una cosa). Acabar el vi. Ja han acabat els diners.
2 2 v. tr. pron. [LC] Acaba't el tall i et daré postres.
3 1 v. tr. [LC] acabar-ne Aconseguir-ne, treure'n. Què n'acabes, de fer això? Tu prou t'esforces a dissuadir-lo; però no n'acabaràs res.
3 2 v. tr. [LC] Obtenir d'algú. Vaig acabar amb el director que em concediria l'augment de sou.
3 3 v. tr. [LC] Acordar 1. Vam acabar amb l'Anna d'anar-hi amb cotxe.
4 v. tr. [LC] no poder-se acabar una cosa [o no saber-se acabar una cosa] No saber-se'n avenir.
5 1 v. intr. [LC] Arribar a la seva fi. Creia que el món acabaria.
5 2 v. intr. pron. [LC] Això no s'acaba mai.
5 3 [LC] acabar com el rosari de l'aurora Acabar amb baralles.
5 4 [LC] acabar en bé Acabar bé.
5 5 v. intr. pron. [LC] s'ha acabat el bròquil! Expressió dita autoritàriament per donar per acabada una conversa, unes objeccions, etc.
6 v. intr. pron. [LC] Acostar-se a la mort després d'un procés de deteriorament físic. El metge diu que la mare s'acaba.
7 1 v. intr. [LC] Tenir fi. On acaba aquest camí?
7 2 v. intr. pron. [LC] El carrer s'acaba ací.
8 1 v. intr. [LC] Ésser terminat. Acabar un mot en consonant.
8 2 v. intr. pron. [LC] Acabar-se en punta.
9 v. intr. [LC] Posar fi a l'existència (d'algú o d'alguna cosa). Estava decidit a acabar amb aquella falsa amistat per sempre més. Tenia una malaltia que acabaria amb la seva vida en poques setmanes.
10 1 v. intr. [LC] Trobar-se de tal o tal manera com a resultat d'una activitat continuada. Va acabar cansat i tip d'esperar-lo. Quan parla, s'enfarfolla i acaba que no l'entén ningú.
10 2 v. tr. [LC] Arribar al final (d'un espai de temps) trobant-se de tal o tal manera com a resultat d'una activitat continuada. Treballen tant que acaben la jornada ben cansats.
11 1 v. aux. [LC] Davant d'infinitiu introduït per la preposició de, portar a la fi l'acció expressada per l'infinitiu. Quan acabi de repuntar els pantalons, ja vindré.
11 2 v. aux. [LC] Davant d'infinitiu introduït per la preposició de, estar a punt de, mancar poc per a. Encara no hi som, però ja hi acabem d'arribar.
11 3 v. aux. [LC] Davant d'infinitiu introduït per la preposició de, aportar l'últim element necessari perquè es realitzi l'acció expressada per l'infinitiu. Ha volgut reparar el transistor i l'ha acabat d'espatllar.
11 4 v. aux. [LC] Davant d'infinitiu introduït per la preposició de, haver fet en un passat recent l'acció expressada per aquell infinitiu. Ara acaben d'arribar i ja són a la sala.
11 5 [LC] acabat de Davant d'infinitiu, que acaba de, que és acabat de. Acabat de néixer. Acabat de coure.
12 v. aux. [LC] no acabar de Davant d'infinitiu, no abastar a. No acabem de comprendre-ho. No acabem d'arribar-hi amb la mà.
13 [LC] en acabant loc. adv. Després, tot seguit.
14 v. aux. [LC] Davant de gerundi o davant d'infinitiu introduït per la preposició per, arribar finalment a fer alguna cosa o a tenir un estat determinat. Aquest home acabarà traient-nos de polleguera! Si continuen apujant els preus, acabaré per no posar més els peus en aquesta botiga.
Institut d'Estudis Catalans
Abreviacions